Seré
directa. Jo pensava que el diable era el sofriment. M’equivocava. El diable no
és el sofriment, el diable és qui atresora el sofriment. La diferència és
abismal. Creu-me. La nit i el dia. El dolor per si mateix no té la capacitat de
danyar-me, deixa-ho córrer... No ho sé explicar millor.
La
qüestió és m’he adonat d’una cosa que m’ha deixat estupefacta. Hi ha una part
de mi que em fa pànic mostrar-te i que t’amago amb totes les meves forces, de
fet, tinc la sensació que si la descobreixes automàticament perdre tots els
meus encants: la bellesa s’esfumarà i el
meu atractiu serà acusat de blasfèmia. La curiositat arriba ara, i és que
aquesta part que tant t’amago és la part de mi que et faria caure rendit al
meus peus, que et faria entendre perquè carai Jesús es dedicava a rentar els
peus dels seus deixebles, que et faria entendre la puta que va caure als seus peus, que et faria entendre l’amor encarnat i la resurrecció dels
morts. I sobretot et faria entendre allò de “els pecats li són perdonats perquè
ha estimat molt”. No hi ha res, absolutament res que l'amor no pugui redimir. Així que la part de jo mateixa que em fa terror mostrar-te, és
exactament la mateixa part que et faria veure la llum. Mira tu per on... I no vull
que soni excessivament místic o espiritual, no sigui que perdi els encants que
et fan llegir això. Estranya dicotomia: víctima i botxí d’un encanteri. Tard o d’hora te’n cansaràs... et cansaràs de
falsetats, et trobaràs dempeus davant la mort, se’t buidaran les excuses, seràs
abatut per aquest deliri envers l’aplaudiment, les excuses et causaran al·lèrgia,
el pànic s’evidenciaria, més tard o més d’hora tu també t’hauràs d’adonar que
la part que m’amagues per por a què no t’estimi, és la part de tu mateix que jo
més estimo. T’ho asseguro. Tinc aquesta capacitat.
Recorda
que el diable no és el sofriment, el diable és qui atresora el sofriment. Insisteixo
en què la diferència és abismal. Disculpa si sona massa tràgic i contundent. L'amor no es preocupa gens ni mica per les formes. Gens ni mica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario