Incertesa

La incertesa m’ha ensenyat que no pateixo a causa de no saber què ha passat, què passa o què passarà, pateixo per la meva interpretació mental del què ha pogut passar, del què pot estar passant, o del què podria arribar a passar. Però, la incertesa és innocent, i arribada en aquest punt podria quedar formós dir que jo sóc la culpable, però el cert és que jo també sóc innocent perquè no tinc ni la més remota idea del què ha passat, el què passa o el què passarà. Tinc la sensació que aprendre a viure la incertesa, és aprendre a viure. I si la incertesa m’ha ensenyat que sóc innocent, vol dir que la vida m’està dient a crits que sóc innocent, no pararà de cridar fins que l’escolti, és tossuda per pròpia naturalesa. La incertesa s’alçarà davant meu insistent, una vegada i una altra, fins que me n’adoni, la vida m’oferirà situacions de dubte i com més capacitada em vegi, més intenses seran les experiències que m’ofereix.  Des d’aquí, m’agradaria donar-li les gràcies. Gràcies a la vida per la seva incertitud. Els petits moments que puc confiar, esvaeixen d’una volada tota la llarga llista de  moments de desconfiança, això vol dir que la confiança sempre guanya a la desconfiança. Malgrat de vegades ens pugui semblar el contrari. El contrari sempre és una interpretació mental, res més; no hi ha contraris, són una il·lusió, hi han aliats, només es tracta d’aprendre a veure’ls.