Està escrit al cel

M’alliberen d’alguna cosa:

Quan arribo al col·legi maleint aquests cabells que de bon matí no havia manera humana de controlar i internament vaig pensant –vaig molt despentinada! Quin desastre!- i mentre em pregunto on carai he fotut la goma del cabell,  ve un nen de quatre anys corrents cap a mi i em diu: -Avui estàs molt guapa- Què he dit que pensava? Què buscava?

Quan arribo al col·legi sentint que hauria de deixar d’escriure aquest bloc, i un nen de quatre anys em crida i em pregunta –Què ens explicaràs un conte avui?- I jo li consulto–Quin?- I el nen respon amb un to de veu que anuncia l’evidència –El teu!- Què he dit que havia de deixar de fer?

Quan arribo al col·legi pensant un munt de coses fonamentades amb la raó i un nen de quatre anys m’explica que va anar d’excursió a la lluna i que hi havia molta xocolata, però que ja no n’hi ha perquè ell se la va menjar tota. Quins fonaments he dit que tenia?

Quan arribo al col·legi preocupada per coses importants i una nena de quatre anys em fa assentar a la cadira i em diu –Hola, sóc la cambrera, què vol?- i em serveix un cafè, una coca-cola, unes galetes, unes pastes, tot allò que li passa pel cap imaginativament parlant,  i jo simulo estar bevent el millor cafè de la meva vida, i és que en realitat no hi ha res com aquell cafè imaginari. Per què he dit que estava preocupada?

Quan arribo al col·legi capficada amb el munt de tasques pendents que tinc a fer i una nena de quatre anys em crida pel passadís amb entusiasme i em pregunta –vindràs a la nostra classe, avui?- I al dir-li que sí fa un salt d’alegria. Per què he dit que estava capficada? Què tenia que fer?

Quan arribo al col·legi enfadada amb el transit, la política, l’economia, la corrupció, etc. I un nen de quatre anys em demana que li doni la mà. Per què he dit que estava enfadada?

Quan arribo al col·legi cansada perquè últimament porto un ritme trepidant que no es pot aguantar i una nena de quatre anys m’ensenya un conte on hi ha vist la lletra ‘g’ que els vaig ensenyar fa uns dies. Per què he dit que estava cansada?

Quan arribo al col·legi atabalada perquè no em quadra la llei matemàtica que diu que l’ordre dels factors no altera el producte i els trobo tots esverats perquè tenen una sorpresa per mi, i els hi dic –és impressionant, no m’ho esperava pas!- I un nen de quatre anys diu amb una gràcia infinita –eh, què no? Això no t’ho esperaves mai a la teva vida?!- Per què he dit que estava atabalada?

Durant aquests dos mesos de pràctiques els he vist riure, aprendre, saltar, ballar, cantar, jugar i plorar, a cadascun d’ells. I ells a mi també m’han vist riure, aprendre, saltar, ballar, cantar, jugar i sincerament crec que aquestes alçades ja està escrit al cel que divendres vinent, últim dia amb ells, em veuran plorar.