A veure quin dia...

Al principi em consideraves una sirena, si t’haguessis aproximat més a mi haguessis comprovat des d’un bon inici que no tenia la virtut del cant celestial i màgic d’aquest ésser fantàstic.  Però tu m’imaginaves navegant en les profunditats del medi marítim,  fins que un dia vas veure com patalejava i et va quedar clar que tenia cames.

 

Després em vas considerar una nimfa, pensaves que m’amagava entre arbres i matolls, que tenia el do de la immortalitat i que ajudava als Déus abandonats i antics a protegir la seva morada. Fins que un dia vas descobrir que cometia errors i et va quedar clar que tenia defectes.

 

Llavors, va arribar l’època que m’identificaves amb una princesa abandonada i desprotegida, que esperava la vinguda d’un cavaller vestit amb armadures que la salvés d’ella mateixa. Fins que un dia te’n vas adonar que la vida de vegades escriu contra-contes, i et va quedar clar que  els papers es poden invertir en qualsevol moment.

 

I quasi sense voler-ho vas passar a pensar que era un àngel, que habitava al cel i tenia la capacitat de protegir-te del mal. Fins que un dia em vas veure caure i et va quedar clar que no tenia ales.

 

Resulta evident el pronòstic següent: et vas dedicar a creure que era un diable, que perseguia la teva caiguda i et volia arrastrar al pecat per sentenciar-te a la vida infernal. Fins que un dia vas prendre consciència que per molt que marxessis corrents davant la meva presència, ‘cames ajudeu-me’, davant la meva absència el teu mal continuava latent.

 

Tot seguit van arribar els dies que em consideraves un fantasma, que arrastrava cadenes i es dedicava a encendre i apagar llums per comunicar-se amb tu des del més enllà. Fins que un dia vas ensopegar amb mi i et vas plantejar la possibilitat que estès feta de carn i ossos.

 

Al final vas començar a pensar que formava part del vent, que mai podries saber on habitava, d’on venia i on anava. Fins que un dia de turmenta vas veure que no marxava amb ella, que era al revés, quan deixava de bufar el vent, llavors se m’emportava.

A veure quin dia et queda clar que simplement sóc una dona, res més, a veure quin dia fas front a la realitat i et plantes davant meu amb els ulls oberts i l’ànima desperta. A veure quin dia em tractes com a tal, a veure quin dia em comporto com a tal.