Pintallavis vermell

 

Totes les dones passem o hauríem de passar l’època del pintallavis vermell. És una època altament desconeguda i experimental. Hi ha un dia en la vida d’una dona que es cansa i es revela. Es cansa dels estereotips de bellesa que li són imposats, i els quals són inabordables. Es cansa de voler assemblar-se a la noia de la propaganda d’un perfum. Com es revela? Doncs, es compra un pintallavis vermell, pot semblar estrany, però és una manera de dir: -sí, senyors i senyores! No m’importa que els meus llavis no siguin de pel•lícula, ara l’únic important és fusionar-me amb la realitat- I quan una dona té més experiències reals, que de pel.lícula, és quan s’adona que la realitat és molt millor, potser més imperfecta, però llavors alguna cosa l’empeny a abraçar la imperfecció. I es compra un pintallavis vermell. S’ha acabat allò de refugiar-se en complexes pel simple fet d’intentar ser perfecta.

 

És una època apassionant. Us ho asseguro. És una rebel.lió contundent que ho transforma tot, que ve de dins i en realitat el pintallavis vermell només és una excusa, un mitjà provocatiu per dir al món que alguna cosa ha canviat dins teu. I te’n vas a una perfumeria i sense vacil.lar dius a la dependenta: -vull un pintallavis de color “rojo pasión”- I ja està, a partir d’aquest moment estàs enganxada al pintallavis de color vermell.

 

Els teus amics et pregunten què et passa, les teves amigues et demanen el pintallavis per veure com els queda a elles i els teus enemics et diuen que el pintallavis és massa vermell. És una època fascinant en la vida d’una dona. Hi ha un abans i un després del pintallavis vermell. Amb el temps, aquell fervor inicial per pintar-te els llavis amb aquell color estrident es va apaivagant. Ja he dit que és una època. La rebel.lió ja ha causat els seus efectes i ha transformat tot allò que es tenia que reconstruir. Ja ha trencat cadenes i ha fet ponts. Llavors, tornes a la calma d’un color rosa discret, però al necesser o al bolso sempre et quedarà aquell pintallavis vermell, símbol d’una època en la que et vas alliberar. I quan el retrobis se t’escaparà un somriure que marxarà envers la complicitat amb tu mateixa. I pensaràs: -algun dia he de tornar a pintar-me els llavis vermells-