No cal dir-ho

Quan una comença a llegir llibres en anglès, aquells adaptats a nivells inicials (evidentment!), no sé per què les primeres paraules que ha d’aprendre són ‘murderer’ i ‘murder’, com si a nivell funcional tinguessin grans aptituds. Estava llegint un llibre amb anglès i sí sorprenentment estava ben enganxada, no sé si per la trama detectivesca o per l’alegria de no tenir que agafar el diccionari cada dos minuts. Total que estava ben concentrada quan de sobte la tele va cridar la meva atenció. Normalment això és un desastre, vull dir quan la tele guanya a un llibre, però ja he dit alguna vegada que no tinc clar allò que 'l’ordre dels factors no altera el producte'. El resultat no em sembla el mateix si primer arriba la tele i després un llibre, com no em sembla el mateix que primer arribis tu i després jo. No em facis ni cas, les matemàtiques sempre m’han costat molt.

Si doneu al play no cal dir que vaig alçar la vista del llibre quan vaig sentir parlar aquest home i no cal dir que vaig perdre el punt de llibre quan el vaig veure somriure. No cal dir que no hi ha marge de dubte; les coses autèntiques els sentits ho perceben amb contundència. No cal dir que l’endemà mateix estava a una llibreria demanant el llibre de Jorge Font: “Ensanchar la vida”.

Aquí el teniu: http://www.tv3.cat/videos/4514451/Jorge-Font-la-fortalesa-de-la-fragilitat